miércoles, 22 de julio de 2015

El jardí de les Hespèrides a la finca Güell de Barcelona



Alguns trets històrics:

Amb intenció de retre homenatge al marquès de Comillas, mort l' any 1883, es va decidir convertir el jardí de la Finca Güell en el de les Hespèrides; es van plantar arbres, olms i salzes, es va col·locar el drac encadenat al barri i es va situar el taronger d' antimoni a sobre  del pilar de l' entrada.


(El Jardín de las Hespérides es el huerto de Hera en el oeste, donde un único árbol o bien toda una arboleda daban manzanas doradasque proporcionaban la inmortalidad. Los manzanos fueron plantados de las ramas con fruta que Gea había dado a Hera como regalo de su boda con Zeus. A las Hespérides se les encomendó la tarea de cuidar de la arboleda, pero ocasionalmente recolectaban la fruta para sí mismas. Como no confiaba en ellas, Hera también dejó en el jardín un dragón de cien cabezas llamado Ladón como custodio añadido.)

 


La Finca Güell estava formada per dues grans finques (Can Feliu i Torre Baldiró) que Joan Güell havia comprat en la dècada de 1870, més una tercera, anomenada Can Cuyàs, que va adquirir Eusebi Güell el 1883.
Dos mollons que es conserven al jardí porten la inicial  de Güell, i la data 1884, el que fa suposar que les obres de fàbrica estaven concloses en tal any.
Després de la mort d' Eusebi Güell, que va ocórrer el 9 de juliol de 1918, el seu fill Joan Antoni Güell i López va decidir fer donació del palau i de part del jardí de la Finca, a la Casa Reial Espanyola. La resta del jardí va romandre separat per diversos carrers i per l'avinguda Diagonal.
La part corresponent a Can Cuyàs de la Riera i lloc de l' antiga entrada a la Finca amb la porteria i les cavallerisses, va passar a propietat del baró de Güell i al 1950  va ser creada la Junta d' Obres de la universitat de Barcelona que, el 17 de juliol de 1956, va adquirir al seus propietaris el que quedaba de la finca Güell reduïda a 14.206,442  m2 equivalents a 376.020,99 pams quadrats figurant inscrita en el Registre de la Propietat amb el n 23.387, Llibre 94, Foli 85.
La seu de la Càtedra Gaudí i el jardí del seu exterior va estar amenaçats en diverses ocasions per projectes urbanístics i edificatoris, que van ser sempre superats, no sense grans esforços i dificultats.
La Reial Cátedra Gaudí va tenir seu als Pavellons Güell de l' Avinguda de Pedralbes, 7, després arxiu, fins a l'any 2008, en el qual va ser destituït el seu titular.
 El 1975 es va intentar construir al Jardí un edifici destinat a la Delegació Provincial del Ministeri d' Educació i Ciència però davant de la reacció de la Càtedra Gaudí a través de la Comissió provincial del Patrimoni Artístic es va desistir de la idea i es va rescindir el contracte el Juliol de 1977.
El 1982 els terrenys propietat de la extinguida Junta d'Obres van ser inscrits en el Registre de la Propietat a nom de la Universitat de Barcelona.
 
  • Fins aquí, un extracte de la investigació que duc a terme sobre un jardí, abandonat i  de futur incert. 

A l' actualitat només és posible visitar un dels edificis de la finca, amb l'anomenada Ruta del Modernisme.
Recordo les hores que allà havia passat quan cursava el Doctorat en Composició Arquitectònica.
L' he tornat a visitar i li he sol·licitat al guia que em deixés passejar pel jardí: "no val la pena, està abandonat"-va ser la seva resposta.
Estimo que el seu estat actual és recuperable i hauria de gestionar-se i mantenir-se, com mereix tot jardí històric de la ciutat. La viabilidad de recursos hauria de ser estudiada per una comissió de jardins històrics, que no hi ha a Barcelona.
Segons el Decret 35/2010, de 9 de març, ...de creació de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Ciutat de Barcelona, hi seria convenient tenir-ne en compte un tractament especialitzat del jardins històrics de la nostra ciutat.
 

Imatges del Jardí de les Hespèrides:










sábado, 4 de julio de 2015

EJEMPLOS DE SUBVENCIONES PÚBLICAS -FRANCIA-


MEJORAS PARA UN MEJOR AISLAMIENTO ACÚSTICO DE LAS VIVIENDAS


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibQrG4kakJ-P0nN6xpIJRwKtZoDjnETqwKsfxFVPzXzGOY-wQQ2J-Er6gR9qrU0-4qzhavs41i0RN6DMcAj7w4DyZ11Nq6vrSkbXrszzyTM91wKpQ8ODc1G8ipV_U7YVhWVAF5zqCSLp4/s1600/el-grito-munch.jpg

Sena-Saint Denis (en francés Seine-Saint-Denis) es un departamento francés, situado en la región de Isla de Francia. Tiene 1.382.861 habitantes, y comprende una extensión de 236 km². La densidad de población es de 5.855 hab/km².

El gobierno estableció medidas para mejorar el aislamiento acústico de las viviendas:

Los propietarios afectados por este programa pueden beneficiarse de una subvención.
Las condiciones para recibir ayuda son ser propietario o inquilino de una vivienda y estar situado en un punto de Ruido Negro.
¿Qué es un Punto de Ruido Negro?: Puede ser descrito como los edificios de vivienda que cumplen estas dos condiciones: están situado en una zona que soporta una exposición media de sonido en fachada superior 70 dB durante el día (6h-22h) y / o 65 dB durante la noche (22h-6h) y que el permiso de construcción fuera emitido antes de 06 de octubre 1978.

Obras Subvencionables:
Cambio de ventanas en la sala de estar, dormitorios y cocina.
Obras de ventilación para asegurar una renovación de aire suficiente en los hogares
Inclusión de "confort térmico en verano"

Cantidad de ayuda subvencionada:

90% de la cantidad de los trabajos (según Decreto 2002-867 del 3 de mayo de 2002) y sin condicionantes de recursos.

MCLP, julio de 2015